El Clima

El Clima del municipi

“Fontcoberta té un clima mediterrani litoral. La variabilitat i els valors extrems en són les seves característiques. El Mediterrani, però, condiciona el clima de diferent manera que al litoral perquè es troba a uns 40 km de distància. El municipi de Fontcoberta es troba al llindar de la Catalunya humida, amb 796’9 litres de precipitació mitjana anual i valors extrems que van dels 523,8 l de l’any 2001 als 1140,4 l de l’any 1992. […] La tardor i la primavera són les estacions més plujoses i l’estiu és la més seca. La memòria col·lectiva recorda les intenses pluges de la tardor de 1940 i les inundacions periòdiques de diverses zones properes a la platja d’Espolla. La pedregada sol ser feble i poc habitual, d’una o dues l’any.

La mitjana anual de temperatures és de 15,6 amb mínimes absolutes com els -9,5º del 8 de gener de 1985 a màximes absolutes com els 42º del 13 d’agost de 2003. Les mínimes sota zero es produeixen entre els mesos de novembre a març, uns vint dies l’any, i les màximes superiors a 30º entre el maig i el setembre, uns quaranta-set dies anuals. La relativa distància al mar fa que les temperatures tinguin valors més extrems que no al litoral. La marinada ventila els dies d’estiu, però arriba molt calenta. El fred de febrer de 1956, l’any de la fred, va causar estralls al camp fontcobertí. Va ser l’entrada de fred més intensa del segle XX.

Hi ha cent vint-i-nou dies ventosos a l’any. El vent dominant és la marinada -amb una freqüència de seixanta-un dies a l’any- una brisa de mar que bufa del sector sud-est entre els mesos de març a novembre, però sobretot -per intensitat i durada- els mesos de juny, juliol i agost, aquesta brisa apareix pels volts de les onze del matí i amaina abans del vespre. La brisa contrària és el terral, que en alguns indrets de Fontcoberta s’anomena aurella. L’aurella bufa a les hores centrals de la nit i a la matinada, del sector nord-oest. Encara que sigui més suau, es fa nota sobretot a l’hivern. Els altres vents dominants són els del quadrant nord (tramuntana del Canigó o mestral, tramuntana i tramunta de Roses o gregal) que bufen uns trenta-dos dies l’any i es poden presentar a qualsevol mes. Aquests vents, ens arriben ressecs, freds, i sovint violents. El vent de Girona, o migjorn, bufa del sud una mitjana de vint-i-tres dies a l’any. La resta de vents són poc destacables. També cal esmentar que, molt de tant en tant, arriba alguna ponentada (vent de Rocacorba) notable. El llevant arriba escadusserament i de manera molt feble.

Hi ha poca presència de boira, uns vint-i-quatre dies a l’any, dels quals la majoria són de boira alta. La gelada es presenta entre el novembre i el març, una mitjana de vint-i-quatre dies a l’any. ”

De llibre “Fontcoberta. Quaderns de la Revista de Girona”. Jaume Colomer, Ernest Costa, Carme Domènec