Espasens

Ermita de Santa Caterina d'Espasens

espasens2

Construcció romànica del segle XII, d’una sola nau sobrealçada. La volta és completament esfondrada. La façana consta d’una porta dovellada. El campanar d’espadanya, amb un finestral, és d’època posterior. Del romànic conserva els murs i l’absis semicircular. És sufragània de Santa Maria d’Ollers. Documentada des del 1048 per donació de Ramon Arnau i la seva muller Ellardis a la Seu de Girona, els quals van establir una sagrera de 15 passes en aquesta església, a canvi de que estigues sota la dependència de Sant Martí d’Ollers.

Castell d'Espasens

espasens1
Restes del castell d’Espasens

Localització: des de Banyoles cal anar fins a Vilavenut i seguint la carretera uns dos quilòmetres més trobarem un camí de terra a la dreta en bon estat, que porta a l’església de santa Caterina, sobre d’un turonet. Darrera mateix d’aquesta i en direcció sud trobarem restes de murs a ran de terra, acuradament excavats i protegits per una tanca metàl·lica, són les restes del castell.

Ressenya Històrica: ben poca cosa sabem dels esdeveniments històrics d’aquest petit castell, tan sols tenim fe de la seva existència per la memòria a nivell popular, per existència d’una nissaga feudal de nom Espasens i per les restes que podem veure avui en dia del castell. Sabem que el 1015 n’era castlà Guixtardus Spada, primer cavaller conegut del llinatge d’Espasens i que Ramon d’Espasens assistí a les Navas de Tolosa el 1212. L’any 1379 la jurisdicció d’Espasens fou venuda per Pere el Cerimoniós a Pere d’Usall i en el mateix segle es parla de la capella de “Santa Maria d’Espasens” dins de la Parròquia de sant Martí d’Ollers, però no es fa referència a cap castell.

planolespa
Plànol del castell d’Espasens

Arquitectura i estat actual: creiem que fou el castell origen de la família d’Espasens, molt documentada al llarg de l’Edat Mitjana. Devia ser del tipus casa forta, dels segles XIV-XV, possiblement reutilitzat després com a masia, i avui totalment enderrocat, en la actualitat ha estat excavat i netejat de terra i runes, malgrat que hi manquen rètols que expliquin de que es tracta. Es veuen sorrenques i calcàries poc treballades unides per morter de calç. Es poden seguir bé les diferents estances de la part baixa de l’edifici.

Història de l'aplec de Sta. Caterina d'Espasens

ermiespLa història comença quan a principis del 1986 en Joan Vilardell i Baqué del Centre d’Estudis Comarcals, parla a Lluís Ferrando de l’existència d’una ermita en el terme municipal de Fontcoberta, exactament al veïnat d’Espasens.
Fan una petita excursió a Espasens i troben les restes d’una ermita romànica del s. XII; totalment camuflada per arbusts i bardisses, tant que amb els anys hi havien crescut en el seu interior, una gran alzina i un pi.
Una autèntica ruïna, sense teulat, sense volta, les parets obertes, el campanar molt malmès i amb totes les runes que omplien l’interior fins a una alçada de dos metres i que no deixaven obrir la porta.
L’Ajuntament va estudiar i la possibilitat de la seva restauració degut als seus referents històrics pel nostre municipi. Van fer gestions i la varen comprar junt amb un tros de terreny per una quantitat gairebé simbòlica.
Automàticament se’n va dinar coneixement al poble i es va fer una crida de voluntaris per anar-hi a treballar, gairebé un centenar de persones entre mainada, jovent, grans i no tant grans, van fer uns equips de treball de caps de setmana amb l’objectiu de deixar l’ermita neta i accessible pel dia 25 de novembre festa de Santa Caterina d’Alexandria, santa a qui segons documents estava dedicada l’ermita.
L’objectiu es va complir i el 23 de novembre de 1986 es va celebrar missa dins l’ermita sense sostre, sense imatge però amb l’altar original recuperat d’entre les runes. La missa, oficiada per aleshores rector, Mn. Josep Riera , va ser acompanyada per la coral parroquial de Fontcoberta.
Sardanes, una arrossada popular i per acabar un bon ruixat que no va trencar les cares alegres de més de 500 persones assistents. Així es va recuperar un aplec que feia 59 anys (1927) que no es celebrava.

llosa

El segon any ja es va estrenar teulat, finançat per la Generalitat que es va encarregar de la part tècnica; la mà d’obra la va posar l’Ajuntament i els “Amics d’Espasens”. Es va beneir una imatge de Santa Caterina, talla d’alabastre feta i cedida per l’artista Francesc Masós. La família Samsó (l’única que encara viu a Espasens, a Can Ginabreda), va cedir una llosa molt antiga en la que l’escultor Llorenç Pujol, molt generosament, va esculpir l’escut i una inscripció.
En el tercer aplec, ja es va restaurar la façana, es va reconstruir el campanar i es va beneir la campana aconseguida amb aportacions del poble. També es va veure que l’absis quedava elevat al descobrir dos esglaons, es va rebaixar el terra per deixar-lo al nivell original i es va pavimentar amb rajols vells de l’església de Vilavenut. Posteriorment es van comprar bancs, i així mica en mica es va anar recuperant l’ermita i el seu entorn.
L’Aplec actualment es celebra el primer diumenge de novembre, decisió que es va prendre degut al mal temps i fred que passaven els primer anys de la seva restauració.