La Farrès

canjanEl nom de la Farrès està vinculat a la masia de la Torre de la Farrès (antigament Torre Borella o Borrella) a partir de la qual degué prendre nom tot el eïnat. Està documentat amb la forma villa Savarens (any 917) Savares (1017) Savarres (1017 i 1226) Çavaresio (1453) noms que poden provenir de la paraula indoeuropea Savart o Savard, que designa amb sentit genèric, un cultiu o conreu. El topònim de la Farrès, però, també podria estar relacionat amb el germànic fara, que vol dir heretat o possessió d’una família noble.

El veïnat de la Farrès es va conformar en un lloc aturonat i de bones vistes a banda del camí Ramader i del camí de can Carmuta o de Can Benet, que porta a Fontcoberta des de la Farrès, passant per la Mare de Déu de la Font. A la cruïlla d’aquests dos camins hi ha un interessant pou veïnal que ha proveït d’aigua durant centúries. Encara conserva la pedra per a les benediccions. 

farres
Can Jan abans de la restauració (1994)

El veïnat de la Farrès està integrat per deu masies molt ben conservades dels segles XIII-XVI que formen una unitat representativa de l’època medieval  amb afegitons de segles posteriors.

Cal destacar alguns fills il·lustres dels Farrès: diversos canonges a la seu de Girona (s XII-XIII) Berenguer de la Farrès i Ramon de la Farrès, abat de Ripoll entre 1362 i 1380, acèrrim defensor dels drets del monestir. La Torre de la Farrès és la masia més interessant de Fontcoberta. Es troba en un punt estratègic, ben comunicada amb altres torres de defensa. La construcció inicial va ser la torre de defensa quadrada, del segle XII, que es pot observar al costat sud-est de l’actual construcció. És de tres plantes amb espitlleres a la part baixa i obertures a la part més alta fetes amb posterioritat. A partir del segle XIV abandona les seves funcions defensives per convertir-se en una explotació pagesa. Conserva encara avui dues finestres geminades d’estil gòtic.

Una altra masia de la Farrès és citada amb la forma Starrola. Estarriola procedeix de l’iberobasc, est(o)erri, “el lloc de la closa, de la jaça”. El mas ha anat passant de pares a fills o filles, conservant sempre el cognom Estarriola. L’edifici no té valors destacables però representa l’evolució d’una masia medieval humil que s’allibera del poder feudal el 1485.

Altres masies notables del veïnat són Can Mitjavila (citada el 1279), Can Mas (amb una llinda de 1571), Can Jan (avui propietat municipal i destinat a usos culturals) i Can Campolier.