Església Parroquial de Vilavenut

vilavenut2Dedicada a Sant Sadurní. A la llinda de la porta hi ha la inscripció: “La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850”. El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s’hi afegí en la data que s’indica a la portada, la qual és d’arc de punt rodó. A sobre, un rosetó.

Documentada l’any 1159, de l’època romànica primitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l’interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades de la fúria revolucionària el 1936 pel rector i l’alcalde de Fontcoberta, ajudats d’alguns fidels de la parròquia.

En aquesta església es pot veure encara un antic “rotllo”, estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.

La relíquia de la Santa Espina que ja s’esmenta el 1532, es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col·locà en un estoig de fusta a l’esquerra del presbiteri.

En les notes que deixa Mossèn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mossèn Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats:
Porta de l’església
vilavenut3Explica una història bonica que un membre d’una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se’ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d’aquella època.

Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l’estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada. En el transcurs de la guerra el rector de Vilavenut va romandre amagat llarg temps.

També la revolta del 1936 fou desastrosa per a l’església de Vilavenut. Els revolucionaris devastaren l’església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, però s’endugué la relíquia i el reliquiari de plata antic.

Amb aquestes, els revolucionaris comminaren la majordoma perquè en l’espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebreda. La donà al comitè, però gràcies a l’alcalde de Fontcoberta Joaquim Noguer, que en un descuit d’aquells va poder endur-se-la, la venerada relíquia fou salvada i tornada a la seva parròquia després de la guerra.

En la visita efectuada pel bisbe Cartaná, a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar la seva autenticitat. Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.