Vilavenut

vilavenut1Fires i Festes

Concurs de Botifarra, Concurs Pintura Ràpida, Festa Major, Festa de Corpus i exposició de flors, Festa de Sant Sadurní, Pessebre Vivent…

Infraestructures i Serveis

Restaurant – estanc – queviures, Església i Centre Social.

Web Vilavenut

 

 

Documents de l’any 1159 esmenten «Villa venuto». Un segle després figura com a “Villavenduti”

Aquest topònim provenia del verb «vendre»; així ens fa pensar que la vila fou venuda en els seus orígens. Hi ha qui opina que pot derivar d’un altre verb: “venir”, que indicaria aleshores “vila del nou-vingut”. L’historiador banyolí Mossèn Constans creu que es refereix al nom del primer colonitzador que arribà al llogarret. Es desconeix la data de la seva fundació, però és probable que ja existís en el segle X.

L’any 1159 hi ha noticia de la permuta d’una finca efectuada pels Canonges de Girona, que la posseïen. Els delmes de Vilavenut eren percebuts per la Cúria gironina. Un document datat el 1298, que Mossèn Josep Costa, antic rector de la parròquia, trobà a l’arxiu parroquial, fa esment d’una deixa de mitja lliura de cera que Pere Batlle, atorgà amb caràcter perpetu, cada any, per a l’altar de la Mare de Déu. l el 1306 hi ha constància que el Mas Batlle d’Ollers pagava “mitja copa d’oli cada any per Nadal a la parròquia de Vilavenut”.

D’ençà de l’any 1532 que es venera la relíquia de la Santa Espina (una de la corona de Crist) que, segons la versió popular, portà de Terra Santa en tornant de les Creuades un frare de l’hipotètic convent benedictí de l’existència del qual cap prova no hi ha. La veneració a la Santa Espina és notòria la devoció dels comarcans no decau malgrat els corrents materialistes de la nostra època. EI reliquiari, que data del 1869, fou sufragat per Joan Muntaner, prior de Sant Bartomeu de Torres. Es va salvar durant els aldarulls del 1936 gràcies al rector de Vilavenut, Mossèn. Costa, i al batlle de Fontcoberta.

Al veïnat de Sant Bartomeu de Torres hi ha una esglesiola que té totes les característiques del romànic.

Sembla que a la contrada va haver-hi una masia fortificada pertanyent al senyor del terme, Guillem de Torres, al qual Pere Galceran de Cartellà, abans de marxar a la batalla de les Navas de Tolosa, repartí els delmes que rebia de Fontcoberta entre els diversos nobles. No sabem la procedència certa de la Santa Espina, tot i que alguns li han vist una procedència d’algun croat de Sant. Bartomeu de Torres.