La platja d'Espolla

una llacuna singular

L’estanyol d’Espolla, conegut també com a platja o estany d’Espolla, és un sistema aquàtic singular a Catalunya. No té aigua de forma permanent, sinó que es tracta d’un estanyol temporani, és a dir, que resta sec un període més o menys llarg. L’aigua, a més, no hi arriba des d’un riu, per la superfície, sinó que ho fa des de corrents subterranis. Les llacunes temporànies són molt abundants en ambients eixuts, com és el cas dels mediterranis. De llacunes o fins i tot llacs d’alimentació subterrània n’hi ha d’altres a diferents llocs de Catalunya. En canvi, llacunes que combinin ambdós aspectes, temporalitat i aigua subterrània, ja són molt rares a casa nostra, la platja d’Espolla és el cas més conegut.

A la platja d’Espolla hi entra una quantitat tan gran d’aigua subterrània que n’hi ha prou per formar un rec que travessa tot el pla de Martís en direcció al riu Fluvià, on l’aigua salva un desnivell de 80 metres d’alçada. Tot plegat fa que els peixos no puguin arribar a l’estanyol, com passa en altres casos de llacunes temporànies que tenen rius a prop. Així doncs, si bé la fauna i la flora que habiten a l’estanyol d’Espolla han d’estar adaptades a llargs períodes de sequera, no han de patir la presència de grans depredadors aquàtics, com són els peixos. D’aquesta manera, els amfibis i els invertebrats aquàtics hi poden viure més tranquil.lament.