La Vegetació

Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies.

Els principals conreus són el blat, l’ordi, l’alfals, el farratge i el gira-sol. La ramaderia es basa en la cria de bestiar porcí i d’aviram, al marge de diverses explotacions bovines i ovines.

Les alzines reclamadores: arbres monumentals

Les Alzines Reclamadores són dos arbres que es troben al veïnat d’en Fares de Fontcoberta i que destaquen per la seva monumentalitat. Fan més de 3,5 metres de circumferència del tronc i uns 15 d’alçada. L’Alzina Reclamadora de l’Omeda és l’arbre més representatiu de Fontcoberta, i a un quilòmetre d’aquesta hi ha la del Puig Saguàrdia. La seva forma troncocònica és volgudament modelada perquè antigament es feien servir per caçar ocells, sobretot tords. Un cop dins l’arbre els ocells quedaven enganxats en vesc i eren atrapats pels pagesos. Aquesta activitat tradicional de caça és actualment il·legal i ja no es practica al Pla de l’Estany. També sabem que aquestes alzines eren utilitzades al final de la Guerra Civil Espanyola com a referència per la gent que fugia cap a França.

Font: Alzina Reclamadora | Consell comarcal de turisme del Pla de l’estany (plaestany.cat)

Origen Foto: Alzina Reclamadora | Consell comarcal de turisme del Pla de l’estany (plaestany.cat)

El llorer de l’Església: arbre d’interès local

Més de 13 m. d’alçada.

77cm volta.

Peu de la torre campanar de l’església parroquial de Fontcoberta.

 

 

 

 

 

 

 

 

Origen de la foto: Fontcoberta, Sant Feliu – | Bisbat de Girona (bisbatgirona.cat)

Pi gros d’en Famada (pi de llei): arbre d’interès comarcal

Origen foto: Pere Hoste. Wikiloc | Foto af Pi Gros d’en Famada (1/4)

El Pi Gros d’en Famada és el pi de llei o pinyer (Pinus pinea) de soca més gran que es coneix a la comarca, fa 3,70 metres de volta. Per bé que el tronc és molt potent no és gaire alt. Al capdamunt, s’hi desplega una capçada que ha estat malmesa per la neu. A més de pel Pi Gros d’en Famada, també se’l coneix pel Pi Gros d’en Serret i el Pi Gros d’en Vilar, uns noms que fan referència a un antic masover i a un amo. Se li calcula una edat de 185 anys.

Viu enmig d’un bosc on domina el pi blanc (Pinus halepensis) amb alzines prop de Vilavenut (Fontcoberta). Són pins plantats per a obtenir-ne fruits o altres recursos naturals.

Font: Pi d’en Famada (museusdebanyoles.cat)

Perer d’en Moixinau: arbre singular

Origen foto: Google Earth
  • Perer d’en Moixinau.
  • 1’92 m de circumferència.
  • Prop de l’església romànica de Sta. Caterina d’Espasens.